L’agricultura catalana greument amenaçada pel declivi de les abelles

El sector de la fruita presenta una vulnerabilitat del 39%, on l’ús de plaguicides ha provocat casos de mortalitat de milions d’abelles, com a Santa Coloma de Farners

dead-bees
Greenpeace ha presentat avui a Barcelona l’informe Aliments sota amenaça. Valor econòmic de la pol·linització i vulnerabilitat de l’agricultura espanyola davant el declivi de les abelles i altres pol·linitzadors , en el qual revela quin és el benefici econòmic de la pol·linització per insectes per a l’agricultura a nivell estatal i per a cadascuna de les comunitats autònomes.L’organització hi analitza el grau de vulnerabilitat de l’agricultura davant la pèrdua d’aquests insectes i com els plaguicides representen una amenaça directa a les seves poblacions a l’Estat espanyol. Catalunya destaca per ser la segona comunitat autònoma més amenaçada per aquesta desaparició ja que suposaria una pèrdua econòmica del 25% en la seva agricultura . Això es deu en particular al gran pes que té el sector de la fruita en l’agricultura catalana, on destaquen cultius com el de les pomes, peres o préssecs que depenen en gran manera de la pol·linització per insectes.
 
Les principals conclusions de l’informe són que:

  • el 70% dels principals cultius de l’agricultura a nivell estatal per a consum humà depenen de la pol·linització per insectes. És a dir, ? parts dels cultius per a alimentació humana estan amenaçats per la seva desaparició. A Catalunya la xifra és del 71%
  • Catalunya és la segona CC.AA més amenaçada per la pèrdua d’insectes pol·linitzadors amb una vulnerabilitat del 25%. Solament per darrere del Principat d’Astúries (34% de vulnerabilitat) i seguida de la Regió de Múrcia (24%), Aragó, (17%) i Galícia (16,5%);
  • el valor econòmic de la pol·linització per insectes per als cultius de consum humà va ser de més de 2.400 milions d’euros en 2011. A Catalunya, va ser de 321 milions d’euros, la qual cosa la converteix en la segona CC. AA. amb major benefici econòmic per aquest tipus de pol·linització; dels quals el 93% (gairebé 300 milions) està vinculat al sector de la fruita;
  • Espanya és el segon productor mundial d’ametlles, el quart de préssecs i nectarines i el tercer de maduixes, cultius que pertanyen als sectors més vulnerables a la falta de pol·linització per insectes. Fruites seques: vulnerabilitat del 34%; sector de la fruita: 18% i hortícola: 17%. A Catalunya els sectors més amenaçats són el de la fruita (amb una vulnerabilitat del 39%) i el de la fruita seca (20%) ;

 

 

Catalunya és la segona CC.AA més amenaçada per la pèrdua d’insectes pol·linitzadors Foto: Greenpeace.
Aquest informe és el primer estudi d’aquestes característiques, existien càlculs a escala mundial i europea, però no a escala nacional ni autonòmica. Està basat en l’«Eina per a la valoració dels serveis de pol·linització a nivell nacional», de l’Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura de les Nacions Unides (FAO).”Cultius tan importants per a l’agricultura a Catalunya i per a la nostra alimentació com les pomes, peres, préssecs i nectarines dels quals Catalunya és el principal productor estatal podrien veure reduïda la seva producció fins a un 90% per la pèrdua d’insectes pol·linitzadors”, ha afirmat Luís Ferreirim, responsable de la campanya d’Agricultura de Greenpeace.

Malgrat la seva importància, tant per a la seguretat alimentària com per a la biodiversitat, les poblacions dels insectes pol·linitzadors estan en declivi. El sector apícola espanyol denuncia mortalitat d’abelles entre el 20 i el 40%, fins i tot superiors en algunes regions, com Galícia, on s’acaba d’informar que fins a un 56% de les colònies han desaparegut des de l’any 2000.

 Per això, en l’informe també s’analitza la situació específica dels insecticides autoritzats que posen en perill als insectes pol·linitzadors. Les principals conclusions són:
  • la utilització d’insecticides a Espanya va augmentar un 56% entre 1990 i 2010. En l’actualitat estan autoritzats 319 insecticides que indiquen clarament que són perillosos per a les abelles en la fitxa de registre del producte.
  • la utilització intensiva de plaguicides en l’agricultura convencional provoca repetidament casos de mortalitat massiva d’abelles.

Al juny de 2013, milions d’abelles van morir en el municipi de Santa Coloma de Farners (Selva) a causa de l’aplicació d’un plaguicida agrícola en fruiters, un fet que ja havia ocorregut en altres ocasions. Encara que les fumigacions van ser efectuades després de la floració, tal com s’estableix en les indicacions per mitigar els riscos per a aquests insectes, el resultat va ser un nou cas de mortalitat massiva. Això demostra que no existeix un ús segur dels plaguicides, en aquest cas el que va ser utilitzat està clarament identificat com “molt perillós per a les abelles”.

“Un model d’agricultura que posa en perill als pol·linitzadors i a l’equilibri ecològic del planeta no és un model a mantenir. És urgent prohibir tots els plaguicides tòxics per a les abelles i altres pol·linitzadors i recolzar decididament l’agricultura ecològica, l’única solució de futur”, ha conclòs Ferreirim.

Per salvar a les abelles, a l’agricultura i la nostra alimentació Greenpeace exigeix a les autoritats que:

  • prohibeixin l’ús dels 319 plaguicides perillosos per a les abelles i altres pol·linitzadors abans del 2017 i no s’autoritzin altres sospitosos de ser-ho;
  • desenvolupin un pla integral d’acció per protegir a les abelles de la mel i altres pol·linitzadors;
  • estableixin un full de ruta per a incrementar a 7,6 milions d’hectàrees (el 30% de la superfície agrícola espanyola) la superfície dedicada a l’agricultura ecològica en 2020, i perquè abans del 2050 l’agricultura a Espanya sigui 100% ecològica;
  • les CC. AA. garanteixin l’adopció de mesures a nivell local que permetin la protecció dels pol·linitzadors. I que fomentin també per la seva banda les pràctiques agrícoles respectuoses basades en les tècniques d’agricultura ecològica
Enhanced by Zemanta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s